Saber interpretar i explicar un text històric és
fonamental per poder fer qualsevol treball d’història… però també
d’altres matèries. Aquí teniu un exemple.
COMENTARI DE TEXT D’UN DOCUMENT HISTÒRIC
Veure fragments del llibre a la xarxa >>>
Veure article sobre Valentí Almirall de J. M. Figueres (UAB) >>>
El punt de partida és sempre la lectura atenta del text, i també subratllar-ne les idees mes importants.
1. ENQUADRAMENT – CLASSIFICACIÓ DEL TEXT
• NATURALESA del text (què és el text?): memòries, carta, crònica, premsa, fragment d’obra literària, llei, tractat, …• TEMA a què es refereix el text.• AUTOR i lloc de redacció [geogràfic i social], (qui i on?)• CRONOLOGIA (quan?). Si no està datat s’han d’establir quins elements ajuden a fixar una data aproximada (referències a fets històrics coneguts, lèxic utilitzat, topònims, persones i institucions, evolució de la tècnica…).• DESTINATARI: (a qui va dirigit?) persona, col•lectiu, públic o privat, internacional o local ..• CONTEXT HISTÒRIC: circumstàncies en que va ser escrit: com i perquè?
2. ANÀLISI DEL TEXT
Consisteix en una sinopsi de les idees principals del text, alhora que s’identifiquen i s’aclareixen els noms propis, les dades, les institucions i els personatges que s’hi citen.• Cal evitar la posició còmoda de copiar les frases del text que ens semblen més importants.
• S’han d’ordenar les idees principals i exposar-les amb paraules pròpies (dos mètodes: lineal i lògic).
3. COMENTARI – INTERPRETACIÓ DEL TEXT
A partir dels punts anteriors i dels propis
coneixements (que s’han de reforçar consultant un manual o bibliografia
especialitzada), s’ha de comentar críticament el text, valorant la seva autenticitat, veritable/fals, silencis, interès:
• Entorn històric: consisteix a centrar-se en el moment històric a que fa referència el document i a explicar a què responen i com cal situar les idees que hi surten.
• En aquest apartat s’ha de relacionar el contingut del text amb els propis coneixement històrics, i emmarcar-lo correctament dins el moment històric a que correspongui.
• Significats del text: què ens aporta per al coneixement del tema i de l’època històrica a què es refereix.
4. CONCLUSIÓ
• Breu síntesi (4 o 5 línies) dels trets bàsics comentats per l’alumne al comentari, sense entrar en detalls.
• Importància relativa del propi text; possibles errors o arbitrarietats; credibilitat de l’autor, valor actual del text, de les conclusions que se’n treuen i de les afirmacions que s’hi fan.
• Aportació personal al tractament del tema: si el text admet polèmica es poden donar les raons per les què s’hi està d’acord o en desacord, tot respectant les opinions expressades.
5. BIBLIOGRAFIA
Als comentaris fets a casa, cal citar les fonts
bibliogràfiques utilitzades (manuals, llibres especialitzats, lèxics
d’història, enciclopèdies, diccionaris, atlas històrics).
EXEMPLE
“La nuestra es una farsa en toda su desnudez, una
completa farsa, especial y exclusiva de las elecciones españolas. Ya se
trate de sufragio universal o restringido, no hay sino un solo y único
elector: el ministro de la Gobernación, el cual, ayudado por los
gobernadores de las provincias y por un ejército de funcionarios de toda
clase, sin olvidar a los altos signatarios de la Magistratura y de la
Universidad, prepara, ejecuta y lleva a cabo todas las elecciones desde
su despacho, bien situado en el centro de Madrid.
Se confeccionan las listas de electores poniendo
algunos nombres reales entre una serie de nombres imaginarios y, sobre
todo, nombres de difuntos que en el acto de la votación están
representados por empleados subalternos vestidos con trajes civiles. El
autor de estas líneas ha visto en muchas ocasiones cómo su padre, a
pesar de llevar muerto muchos años, acudía a depositar su voto en la
urna, en la persona de un barrendero o de un sabueso de la policía
vestido para tal ocasión con un terno prestado. Igualmente los miembros
de las oficinas de los colegios electorales suelen asistir a esas
transmigraciones de almas de sus parientes cercanos. […]
Este sistema de elecciones […] no es el peor de
los medios empleados para falsear el sufragio por los llamados
defensores del parlamentarismo y del sistema de representación.
Apresurémonos a decir que lo más frecuente es que no se entretengan en
estos simulacros de respeto humano y que se aumente pura y simplemente
el número de votos hasta asegurar la elección del candidato que desean
ver nombrado. En este terreno se suele sobrepasar los límites de lo
grotesco y de lo absurdo,
Para que los lectores extranjeros puedan hacerse
una pequeña idea de lo que ocurre, citaremos el caso de un general de
brigada, candidato ministerial por el distrito de Berga, que obtuvo más
de un millón y medio de votos, a pesar de que el distrito sólo contaba
con varios miles de habitantes. Ambos competidores disponían de medios
para hacer subir los votos en los colegios electorales que les eran
afectos, pero la victoria fue para el más audaz. El adversario del
general fue aplastado por el peso del millón y el vencedor se presentó
muy serio en el Congreso, donde, con la mayor naturalidad, confirmaron
la elección. […]
En virtud de esta ley de incoherencia […] los
últimos restos de legalidad y de pudor electoral fueron destruidos
precisamente por el partido del señor Sagasta, quien tiene la pretensión
de representar el matiz más liberal de los monárquicos. […] A este
partido liberal se debe, sin lugar a duda, la creación de la Partida de
la Porra, que salpicó de sangre las calles de muchas ciudades que se
atrevieron a oponer resistencia a la voluntad de los que dirigían las
elecciones. […] Desde entonces lo grotesco llegó al extremo de instalar
colegios electorales en el local del Círculo, propiedad del partido
dominante local cuyo acceso estaba prohibido a los que no eran socios
del mismo. Otras veces se colocaba la urna en el piso superior de una
casa, cuyo portal quedaba cerrado; los electores entraban por una
ventana con ayuda de una escalera que sólo se facilitaba a los amigos».
ALMIRALL, Valentí: España tal como es, París, 1886
COMENTARI DE TEXT:
1. ENQUADRAMENT – CLASSIFICACIÓ DEL TEXT
NATURALESA:
El text que presentem és un fragment d’un llibre de Valentí Almirall, titulat: “España tal como es”. És un
text te un caràcter polític en concret de crítica política. El text i
el llibre són un retrat viu i realista de la Espanya de la Restauració,
un document històric i sociològic de primera magnitud i alhora una
critica ferotge i sarcàstica, però plena de voluntat de denuncia i de
voler influir en els lectors, per tal de redreçar un camí equivocat en
l’Espanya de finals del segle XIX.
TEMA
El tema del text és: La manipulació electoral durant el període de la Restauració (1875-1889), segons el punt de vista de Valentí Almirall
AUTOR
L’autor és Valentí a Almirall i el llibre es va
publicar a Paris 1886. Valentí Almirall (Barcelona, 1841-1904) va ser un
polític, periodista i advocat. Va participar en la Revolució de 1868 a
Barcelona i en diversos moviments de revolta durant el Sexenni. Creà el
Partit Republicà Democràtic Federal i fou president del Club dels
Federalistes. Federalista «intransigent», va dirigir el diari El Estado
Catalán, portaveu oficial dels federals catalans, i va impulsar el Pacte
de Tortosa (1869), que volia reorganitzar els antics estats de la
corona d’Aragó. El 1870 va contribuir a la fundació de La Jove
Catalunya. Més endavant, dins les files del catalanisme, va fundar el
Diari Català (1879), el primer en llengua catalana. Va organitzar el
primer Congrés Catalanista (1880) i va fundar el Centre Català (1882).
Fou el principal redactor del Memorial de Greuges (1885), presentat al
rei Alfons XII. El 1886 va publicar Lo Catalanisme, la primera
formulació doctrinal el catalanisme. Públicament, tot i la seva posició
sempre independent oposant-se per exemple a l’Exposició Universal del
1888, fou membre de diverses comissions i entitats representatives o
crítiques com l’Ateneu Lliure de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, dels
Jocs Florals.
CRONOLOGIA
El llibre es publicar a Paris, el 1886, i en un
moment de la dècada del vuitanta en la que estava en ple apogeu del
sistema polític de la Restauració justament quan el frau i el
falsejament electoral funcionaven a la perfecció gràcies al Ministeri de
la Governació i al caciquisme.
DESTINATARI
El llibre va dirigit als seu contemporanis però en
especial al homes interessats per la política tan a Catalunya, com a
Espanya o Europa com a denuncia d’un règim despòtic i falsejat on les
possibilitàs d’acció i participació dels sectors progressistes i les
classes populars eren simplement impossibles com resta demostra al
llibre, malgrat la seva aparença democràtica.
CONTEXT HISTÒRIC
El llibre s’escriu en plena etapa de la Restauració,
dècada dels vuitanta, quan el regim funciona la perfecció i es fa per
tal de denunciar aquesta situació i posar-hi remei que és el que vol i
que impulsa a Almirall a escriure’l.
2. ANÀLISI DEL TEXT
Valentí Almirall ens demostra en aquest text que les
eleccions a Espanya són una farsa doncs sigui amb sufragi universal o
restringit, és el Ministre de la Governació (amb la col·laboració dels
governadors provincials i tot l’aparell de l’eEstat) qui decideix des
d’un despatx de Madrid qui les gana.
Les llistes d’electors són falses (noms inventats, de
morts, etc.) i es presenten a votar per ells empleats de
l’administració. Almirall diu que fins i tot el seu pare ja mort votava
sent suplantat per un escombrariaire o un policia vestit elegantment amb
un vestit prestat.
A més de la falsificació amb presència humana tenim
la realitzada durant el recompte de vots en el col·legi electoral quan
durant aquest, simplement s’augmentaven el nombre de vots fins a
assegurar l’elecció del candidat oficial.
Explica Almirall, el cas un general de brigada,
candidat oficial (del ministeri de governació) pel districte de Berga,
que va obtenir més d’un milió i mig de vots, quan el districte estava
format només per només uns milers d’habitants. I això va ser així,
perquè cada candidat augmentava al màxim el número de vots de la seva
candidatura en els col·legis que li eren favorables. Finalment guanyar
el més audaç i va ser proclamat Diputat en el Congrés sense cap rubor.
El senyor Sagasta del partit Liberal va ser qui va
acabar amb les últimes restes de legalitat, doncs si en aparença era més
progressista i democràtic no va tenir cap problema a crear la “Partida
de la Porra” grup de persones afins que utilitzaven la violència com a
argument polític i per a imposar sobre els altres, amenaçant prohibint o
extorquint als electors. Posant urnes en llocs inaccessibles, per ser
llocs privats o per tancar accés sol facilitant el mateix als amics.
3. COMENTARI – INTERPRETACIÓ DEL TEXT
La veracitat i autenticitat del text és indubtable i
es una prova evident de com funcionava el sistema electoral durant la
Restauració. On pot pensar que és una exageració interessada, però res
mes allunyat de la certesa històrica, aquest fets són inqüestionables i
acceptats per la majoria dels historiadors.
Valentí Almirall fa referència a tot un conjunt de
fets històrics innegables. El funcionament del sistema electoral de
l’època de la Restauració era tal com diu al text: el Governador civil
era l’únic elector, ja que era ell qui elaborava el famós “encasillado”,
és a dir, la llista de Diputats que havien de sortir per cada
circumscripció electoral i eren els funcionaris del Ministeri de la
Governació, del Govern civil provincial i dels ajuntaments els que
garantien que la farsa funciones en totes les fases del procés
electoral. I tot fet des de Madrid de forma omnipotent . No serà fins al
1907 que comenci a Catalunya el principi de la fi del sistema del torn
pacífic, de la mà de la Solidaritat catalana.
La falsificació afectava a tot el procés: Les llistes
d’electors són falses (noms inventats, morts, gent emigrada, etc.), els
votants suplantats (per empleats de l’administració com funcionaris o
policies) que feien la ronda, votant per tots el col·legis electorals.
El recompte fet, en tancar la votació era com no? falsificat i el nombre
de vots, el necessari perquè sortís triat el candidat oficial.
Igualment aquesta falsificació es feia en instàncies superiors
falsificant les actes municipals o provincials senceres.
La corrupció era tan gran i tan descarada que com
explica, Almirall, un general de brigada, candidat oficial (del
ministeri de governació) per Berga, va obtenir més d’un milió i mig de
vots, en el districte estava format per uns milers d’habitants. I no va
tenir cap inconvenient em presentar-se a Madrid a agafar l’acta de
diputat, ja que era una cosa acceptada per tots.
L’única forma d’entendre que aquest sistema funcionés
és que cada partit del torn: Conservador (Canovas) o Liberal (Sagasta)
acceptes el seu torn de poder, sense cap discussió. Ambdós sabien que
d’aquesta amanera es podrien repartir de forma equitativa la
representació i el negoci, que és el que era aquest sistema polític.
Sistema que deixava fora a la majoria dels electors: les dones i les
classes populars, però també als partits republicans, socialistes, o
regionalistes.
El senyor Sagasta del partit Liberal va ser qui va
acabar amb les últimes restes de legalitat, doncs si en aparença era més
progressista i democràtic no va tenir cap problema a crear la “Partida
de la Porra” grup de persones afins que utilitzaven la violència com a
argument polític i per a imposar sobre els altres, amenaçant prohibint o
extorquint als electors. Posant urnes en llocs inaccessibles, per ser
llocs privats o per tancar accés sol facilitant el mateix als amics.
4. CONCLUSIÓ
El text és important per entendre la realitat
política de l’Espanya de la Restauració Borbònica. Podria semblar que la
militància política de l’autor (republicà i catalanista) tendiria a
exagerar les critiques al règim, per tal d’afavorir el seu pensament
polític, però no és pas així. Avui, la majoria d’historiadors
especialistes en aquell període reconeixen la validesa de les
afirmacions d’Almirall i demostren en els seu estudis com el frau era la
forma habitual de funcionament d’aquell sistema. El valor de l’autor al
denunciar aquests fets ha permès a les noves generacions conèixer una
realitat punyent, però certa ja que facilita la comprensió dels
aconteixements i de la vida política i social d’un regim, en aparença
democràtic, però que la realitat demostra que no ho és, per tot el
sistema instaurat de frau electoral i per deixar fora de la vida
politica a la immensa majoria de la població: classes populars i dones.
L’autoer demostra com el pensament critic i la capacitat d’exercir-lo és
el que pot garantitzar, tan abans com avui, un societat lliure i
veritablement democràtica.
MÉS INFORMACIÓ A LA XARXA:Veure fragments del llibre a la xarxa >>>
Veure article sobre Valentí Almirall de J. M. Figueres (UAB) >>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada